1 de Maig: Dia Internacional dels Treballadors
El 2022 es van produir a Espanya 826 accidents laborals mortals, dos cada dia
El primer dia de maig se celebra el Dia Internacional dels Treballadors o també conegut com el Dia del Treball. És un festivitat mundial que commemora els avenços socials obtinguts pels treballadors des de finals del segle XIX.
Per què se celebra el Dia del Treball?
Fa poc més de cent anys, les fàbriques eren centres de treball on treballaven homes, dones, ancians i nens, amb jornades de més de 12 hores diàries. Aquesta jornada laboral extenuant no donava opció a les persones de recuperar-se, descansar ni gaudir de temps d’oci.
Els treballadors van haver de lluitar molt durant anys per aconseguir establir la jornada laboral de 8 hores, fins i tot a costa de les seves pròpies vides. Actualment, el Dia dels Treballadors s’ha convertit en una efemèride festiva, però cal no oblidar que aquesta data ret homenatge a aquells que van lluitar per una vida digna per a tots els treballadors i treballadores.
Un treball decent ha de ser un treball saludable
Sota el lema “Un treball decent ha de ser un treball saludable”, la iniciativa d’Església pel Treball Decent (ITD) llança un Manifest (adjuntat en aquesta notícia) amb motiu del Primer de Maig en què posa el focus sobre la sinistralitat laboral a Espanya i la resta del món, una realitat que presenta unes xifres d’escàndol.
Segons es denuncia al Manifest, l’any 2022 es van produir a Espanya, d’acord amb les dades del Ministeri de Treball i Economia social, un total de 1.196.425 accidents laborals, 826 dels quals van resultar mortals, un 17,2% més que el 2021. Això suposa la mort de més de dues persones al dia. A més, dins d’aquest còmput total d’accidents laborals, 3.801 van ser sinistres greus, 631.724 van causar baixa laboral i 564.701 més no van produir baixa laboral. A nivell mundial, s’estima que a l’any 2020 van perdre la vida 2,7 milions de persones per accident o malalties laborals.
Aquestes dades només mostren una part de la sinistralitat laboral, atès que les estadístiques no recullen els casos que, com assenyala el Manifest, es produeixen en l’àmbit de l’economia submergida, dels que treballen sense contracte o se’ls paga en negre, dels qui no se’ls ha diagnosticat una malaltia laboral perquè no se n’especifica l’origen, o les seves patologies no són reconegudes com a tals o els professionals desconeixen els procediments per qualificar-la com a laboral.
