Noticia27/03/2023

Càritas porta davant l’ONU la falta d’accés a aigua neta de prop de 3.900 persones que acompanya en infrahabitatjaments i assentaments informals

L’accés a l’aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal. No obstant això, una part de la població mundial no en disposa. Dins i fora de les nostres fronteres, Càritas Espanyola acompanya moltes realitats en què l’accés a l’aigua neta es veu greument vulnerat.

En el cas del nostre territori, Càritas assisteix a prop de 3.900 persones que no poden realitzar el senzill gest d’obrir una aixeta. Es tracta d’infrahabitatges i assentaments informals (rurals i urbans) ubicats a Madrid, Almeria, Huelva i Tenerife.

Càritas ha denunciat aquests casos davant el Defensor del Poble tant a nivell estatal com autonòmic, en considerar que es tracta “d’una situació tremendament greu en un país com Espanya, on la pròpia normativa obliga a tots els ajuntaments a proveir de la mateixa a les persones i famílies empadronades en els seus municipis”.

Per visibilitzar aquesta greu situació, una delegació de Càritas Espanyola aprofitarà la seva participació al costat de la REPAM (Xarxa Eclesial Pan Amazònica) en la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua 2023 per donar a conèixer algunes propostes que permetin posar fi a aquest greu problema.

La trobada, que tindrà lloc a Nova York des d’aquest dimecres -Dia Mundial de l’Aigua- fins al 24 de març, servirà també per exposar la vulneració del dret en l’accés a l’aigua que pateixen actualment les comunitats amazòniques. Cadascun d’aquests casos es troben recollits en el II Informe de Vulneració de DDHH de la REPAM, presentat davant l’ONU el passat mes de novembre 2022 a Ginebra.

La delegació està composta, entre d’altres, pel cardenal Pedro Barreto, president de la CEAMA (Conferència Eclesial de l’Amazònia);  Patricia Gualinga, vicepresidenta de la CEAMA;  Francisco Urrutia, director de la Xarxa AUSJAL; el pare Fernando Ponce, rector de la Pontifícia Universitat Catòlica de l’Equador;  Mauricio López, secretari general del Programa Universitari Amazònic (PUAM), i Sonia Olea, experta en Drets Humans de Càritas Espanyola i responsable d’Incidència Política de la REPAM.

Càritas Espanyola acompanya diverses comunitats amazòniques afectades per la contaminació de l’aigua. En concret, a l’Equador, al costat de Càritas Equador, segueix els casos dels vessaments de petroli als Ríos Napo i Coca, que afecten desenes de comunitats indígenes. A Perú, amb Càritas Mare de Déu, a la Conca del Riu les Pedres, supervisa l’afectació minera que té contaminat terriblement el riu de metalls pesants i que afecta les comunitats Yine, que viuen ancestralment a les seves riberes.

 

Cinc anys de treball

Des del 2018, Càritas Espanyola està treballant a més en conjunt amb algunes Relatories Especials de Nacions Unides la falta d’accés a aigua neta en alguns assentaments i poblats a Espanya. Les Càritas diocesanes de Huelva, Almeria, Tenerife i Getafe acompanyen a més a cents de persones en assentaments rurals i urbans en diversos processos de reclamació i incidència política.

En el cas de Huelva, fa cinc anys la seva Càritas va iniciar un procés d’incidència política, que el va portar a presentar diverses reclamacions davant els ajuntaments implicats per la situació de vulnerabilitat en la qual viuen les persones -la majoria immigrants en situació irregular- en 32 assentaments barraquistes. Actualment, s’acaba de presentar una nova queixa davant el Defensor del Poble Andalús que ha estat admesa a tràmit.

A Almeria i Tenerife, ambdues Càritas diocesanes van iniciar el 2020, durant les primeres setmanes de la pandèmia, un procés d’incidència, similar a la duta a terme per Huelva, en diversos ajuntaments, perquè es proveís d’aigua a cents de persones que estaven, en plena pandèmia, sense accés a la mateixa. En el cas de Càritas Almeria, s’ha presentat nova queixa davant el Defensor Andalús, en conjunt amb Càritas Huelva, que ha estat recentment admesa a tràmit.

A la província d’Almeria, la seva Càritas diocesana té registrats assentaments a la Mojonera, Níjar i Vícar. A Santa Cruz de Tenerife, la Càritas diocesana acompanya assentaments rurals i urbans ubicats a Adeje, Arona, Granadilla, Puerto de la Cruz, Candelaria, La Orotava, Los Realejos, Guia d’Isora i Guímar.

En el cas de l’assentament de Las Sabinas (Móstoles), Caritas Getafe va presentar el 2021, una vegada finalitzat el confinament, davant el Defensor del Poble Estatal una queixa (encara en tràmit) després de no aconseguir cap resposta afirmativa per l’ajuntament per portar aigua neta a aquest poblat. En aquell moment, més de 900 persones vivien en xàfecs al costat de la ribera del Riu Guadarrama, 344 tenien entre 0 i 16 anys.

“Ens hem reunit amb el Defensor del Poble estatal i amb el Defensor del Poble andalús per portar totes les demandes de les Càritas diocesanes i fer propostes perquè l’aigua neta pugui arribar a les persones i famílies que tenen vulnerat aquest dret”, explica Sonia Olea.

 

“Mai t’acostumes a viure sense aigua”

La falta d’accés a aigua neta fa impossible portar unes condicions de vida digna. Mariluz ho viu a diari. Resideix al costat del seu marit i els seus dos fills a Las Sabinas (Móstoles), el segon assentiment il·legal més gran de la Comunitat de Madrid. “Mai t’acostumes a viure sense aigua. Tots volem tornar del parc amb els nens i donar-li a l’aixeta per dutxar-nos, però això jo no ho tinc”, assegura. Algunes de les famílies que resideixen en aquest poblat, ubicat a la ribera del riu Guadarrama, compten amb un pou que els abasteix d’aigua no potable.

“És aigua filtrada del riu, perquè quan plou surt amb terra. No serveix ni per rentar-se les dents”, es lamenta. A més, no sempre està disponible. Amb les baixes temperatures de l’hivern, l’aigua del pou es congela i la bomba que utilitzen per extreure-la deixa de funcionar. Llavors les famílies del poblat es veuen obligades a recórrer cents metres per arribar fins a una font pública ubicada al costat del col·legi Emilio Ferreiro.

La falta d’una aixeta amb aigua neta dificulta la higiene diària, sobretot la dels nens. Mariluz es resisteix a banyar els seus fills d’11 i 8 anys amb l’aigua del pou. “Poden agafar alguna infecció”, assegura. Per evitar riscos, recorre a l’aigua embotellada. “Haig d’estar amb la garrafa gran de vuit litres del Mercadona, calent-la en una olla i fer-la en un cubell per banyar el nen petit i després la nena perquè quan vagin al col·legi vagin amb higiene i siguin nens normals”, assegura.

A uns cents de quilòmetres, Maria sent el mateix: “viure sense aigua, és no viure la vida”. Porta més de tres anys en situació d’exclusió residencial extrema. La seva casa és una xafogor en un barranc a Granadilla de Abona (Tenerife) sense accés a aigua neta.

“L’accés a l’aigua -assegura el Papa Francesc- és un dret i s’ha de fer justícia. Esforcem-nos perquè sigui accessible a tothom”.

Seguint el lema de Nacions Unides amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, “Aigua per a tothom. No deixar ningú enrere”, Càritas seguirà acompanyant aquesta realitat i treballant per aconseguir que efectivament ningú es quedi sense accés a aquest dret humà.