El Codi Civil defineix el testament com la declaració de voluntat escrita d’una persona, testador, per la qual disposa el destí dels seus béns i obligacions, o part d’ells, per a després de la seva mort.

És l’acte mitjançant el qual una persona, en el seu testament, decideix assignar una part concreta dels seus béns o drets a una altra persona física o jurídica determinada.

És important destacar que comporta la limitació de no poder perjudicar en cap cas la legítima dels hereus forçosos.

Els llegats s’han d’atorgar obligatòriament mitjançant testament, i s’han d’indicar de forma expressa al document.

L’herència és el conjunt de béns, drets i obligacions que, per la mort d’una persona, es transmeten als successors i que, amb caràcter general, la llei divideix en tres parts.

És important assenyalar que cal tenir en compte els drets forals de les diferents comunitats autònomes que contenen excepcions a la norma.

Es pot dividir en tres parts:

Terç de legítima: es reparteix entre els fills de testador a parts iguals. Si algun d’ells ha mort, els seus descendents heretaran la part per dret de representació, a parts iguals.

Terç de millora: el testador té certa disponibilitat sobre aquesta part a l’hora d’adjudicar-la. S’ha de repartir també entre els fills i descendents, però no necessàriament a parts iguals. Es poden beneficiar uns fills davant d’uns altres. Si no hi ha testament, o no diu res al respecte, el terç de millora se suma a la legítima i es reparteix a parts iguals entre els fills i descendents.

Terç de lliure disposició: el testador pot decidir amb absoluta llibertat la seva adjudicació a un familiar, un tercer o una persona jurídica.

Fer testament és recomanable: és un procediment senzill, econòmic i útil per decidir sobre la destinació del patrimoni i evitar, així, problemes entre familiars i/o cercles pròxims.

El testador, és a dir, la persona que fa testament, pot ordenar els seus desitjos i saber que es compliran quan no hi sigui.

El notari assessora i informa la persona interessada a fer testament en funció de les seves circumstàncies personals.

Si no es fa testament, és la llei qui designa els hereus seguint un ordre de parentiu.

En cas que no hi hagi hereus i no s’hagi redactat testament, la llei designa com a hereu l’Estat.

Sí, les herències i els llegats s’han d’atorgar mitjançant testament davant notari i indicar-se de forma expressa.

Si decideixes incloure Càritas en el teu testament, és molt important que hi facis constar les nostres dades identificatives. Convé identificar l’entitat amb nom, CIF i adreça, ja que Càritas és una confederació formada per setanta Càritas diocesanes i els serveis generals.

Sí, el testament es pot modificar tantes vegades com calgui. Simplement cal fer-ne un de nou.

No, la part de l’herència a favor de Càritas no es veurà minvada per impostos, ja que, com es tracta d’una persona jurídica no està subjecta a l’impost de successions.

Així mateix, els ingressos derivats d’herències i llegats estan exempts en l’impost de societats perquè és una organització no lucrativa acollida a les exempcions fiscals recollides en la Llei 49/2002.

El notari que hagi autoritzat el testament està obligat, en el moment que conegui la defunció del testador, a notificar el seu nomenament a les entitats no lucratives que hi apareguin.

Si en el testament s’ha designat marmessor, aquest ha de notificar la seva designació a tots els beneficiaris del testament, ja que està obligat a complir la voluntat de testador.

Si decideixes incloure Càritas en el teu testament, comparteix la teva decisió amb nosaltres. Et volem agrair el compromís. A més, és important per garantir el compliment de la teva voluntat. Tractarem la informació amb absoluta confidencialitat.